Les casualitats no existeixen

Cullera, 29 de Gener de 2010.

Sempre he pensat que les casualitats no existeixen.
Durant la meua vida he viscut el necessari per a deduir que tot ocorre per alguna raó. Res ocorre per casualitat. Tot el que m’ha passat, és per alguna cosa, alguna lliçó que necessitava aprendre, encara que les coses en la distancia es veuen amb més amplitud. Ara ho entenc.
Supose que això ens ocorre a tots, però en la mà de cadascú està el poder de aprendre les lliçons de la vida.
Encara em queden tantes coses per aprendre que de vegades em fa por el dolor que eixe necessari aprenentatge implica.
Cada obstacle de la vida m’ha fet conseguir un altre estat de consciència de la realitat; encara que la autèntica realitat no seré mai capaç de vore-la.
Recorde el mite de “la caverna” de Plató i pense que les coses que veiem no són com realment,son, sino que les interpretem segons els nostres prejudicis, les nostres pors i les nostres limitacions (limitacions que ens imposem nosaltres mateixos).
Cada “crisi” que he tingut m’ha fet créixer i cada vegada soc millor persona, encara que em queda molt de camí davant. Sóc un etern aprenent de les coses de la vida; un cec amb una bena als ulls dins d’una habitació a fosques plena de mobles.
Señor dame serenidad para aceptar las cosas que no puedo cambiar,
Valor para cambiar las cosas que sí puedo,
Y sabiduría para distinguir la diferencia.
(Sant Francesc d’Assís)
Així i tot confie en que la vida em donarà el que necessite aprendre, i espere tindre la capacitat necessària per a poder acceptar el desafiament i que el desalé no m’ature en el viatge.
Seguid luchando soldados
Que estoy herido, no muerto
Que cuando pare la sangre, cuando recobre el aliento,
He de volver a mi puesto.
(Esta no recorde que quí és)